Almargen
Josep M. Altés Riera | 13 abril 2011Almargen és un poble que es troba a una hora de Màlaga. És on va néixer el meu avi i on viu gran part de la meva família.
Almargen és diferent, molt diferent. No és com Cabrils o Vilassar de Dalt. Allà la gent viu al revés. Tots els nens juguen en el carrer fins que és fosc, les mares es passen el dia parlant i rient. Sembla que el dia mai s’acabi, que mai es faci fosc. La gent sempre té ganes de més i més, mai es cansa. Per les nits, Almargen sembla el centre de Barcelona. Et trobes tothom vulguis o no, perquè és molt petitet i la gent surt a passejar.
Recordo que quan la meva germana i jo érem més petites, ens feia moltíssima il·lusió anar-hi i la nit abans ens costava molt dormir. Sempre que hi anem és una alegria.
Acostumem a anar-hi un parell o tres de vegades l’any. Estic amb la iaia, els cosins, els tiets… tota la família que no puc veure durant la resta d’any. M’ho passo d’allò més bé i ric molt, allà tothom és molt divertit.
Aquesta Setmana Santa també hi aniré. Estic intrigada perquè no sé com es viu allà. Pel que m’ha explicat la meva iaia, la gent es pren molt a pit aquesta tradició i impressiona molt veure les processons.
Per a mi, Almargen és una caixa de records. En cada indret del poble hi guardo un. I anar-hi em recorda al meu avi, sense dubte, el record més especial.
Anna Benítez.
Anna,
Penso que és important sentir-se arrelat als llocs, i no tan sols de passada o de visita, i això tan sols és possible amb alguns indrets que tenen per a nosaltres un significat especial, com és el teu cas a Almargen. La teva descripció fa venir ganes de passar-hi una setmaneta. Evoca tendresa i molt de lligams amb el poble i la seva gent. Cuida’ls, són part de tu.
L’escrit m’ha agradat molt. És tot un regal per al lector.
Fins al pròxim!
Josep Maria